Tots els diaris, les ràdios i les televisions en van plens: Ahir a la tarda va caure definitivament el règim dictatorial de Mubàrak. Egipte encara està de festa i els crits de llibertat omplen d'eufòria i esperança els cors de la població, de cap a cap de país.
Han passat trenta anys des que es va consolidar aquest règim que ara ha caigut, un règim inequívocament corrupte i ineficaç que només s'aguantava perquè comptava amb el recolzament i la benedicció dels principals paísos europeus i d'Eestats Units. I és que, quan convé, es mira cap a una altra banda, s'aparquen les consignes de democràcia i llibertat, i tots contents!
Bé, tots no, perquè el poble egipci, encomanat pels moviments de protesta a Tuníssia, va ignorar partits polítics i estaments oficials, va decidir en un tres i no res que ja n'hi havia prou i es va organitzar per manifestar-se pacíficament. Sí, és cert que hi ha hagut enfrontaments, resposta violenta a provocacions flagrants i alguns incidents reprobables, però ha estat la protesta pacífica però constant, la tenacitat i la unió de milers i milers de persones d'ideologies molt diverses, qui ha fet saltar definitivament Mubàrak i el seu régim.
Crec que, més enllà del possible final d'un sistema polític corrupte i dictatorial, ahir vam assistir a la victòria de tot un poble. Egipte ens ha demostrat que, malgrat tot, la unió segueix fent la força!
I aquí us deixo una cançó que em sembla un Cant a la Llibertat en tota regla. No l'he trobat en vídeo però espero que la gaudiu igualment!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada