Cada any la veiem venir, però, indefectiblement, a mi em trasbalsa, m'exalta, m'omple el cos de bones vibracions, em venen ganes de fer mil coses, aparco el cansament de feina i rutina i maquino petits projectes, idees i plans que no sempre arribaran a bon port però que em fan sentir més viu que mai. És la Primavera que, aquest any, ha arribat com cal: fresqueta de nit i càlida de dia, alternant a la impensada un sol espaterrant i xàfecs potents i inesperats.
He estat a punt de perpetrar un post ple de tòpics col·locats l'un darrere l'altre (més tòpics, vull dir), però em limitaré a convidar-vos a que pugeu el volum dels altaveus, i crideu amb la cançó:
6 comentaris:
Touchée! Com ens canvia l'humor i les ganes de fer l'arribada de la primavera, oi? T'asseguro que la viuré! I, d'allò, per molts anys, Spock :)
N'estic convençut, Nur! Ah, i moltes gràcies :)
Doncs sí, sembla que ha arribat la primavera per què avui al aixecar-me, malgrat els anys que porto a sobre de l'esquena, la trempera matinera a estat d'esc``andol. Visca la prima vera!
Doncs si a la Primavera et passa aixsò, a l'estiu, que tota cuca viu, imagina....
Una abraçada, amic!
Hola Spock, per mi podies haver perpetrat tants tòpics com haguéssis volgut, la primavera és per perpetrar, per olorar i per respirar-la profundament ( si no ets al·lèrgic...un altre tòpic ben refotut!).
A viure-la!
Un petó
Ai, ai, ai! Veig que ets més mandrós que jo. Com esperis una mica més per escriure una miqueta més en el blog, la primavera es convertirà en estiu.
Una abraçada de tu Tito Carlos
Publica un comentari a l'entrada