La Força de la Unió

Tots els diaris, les ràdios i les televisions en van plens: Ahir a la tarda va caure definitivament el règim dictatorial de Mubàrak. Egipte encara està de festa i els crits de llibertat omplen d'eufòria i esperança els cors de la població, de cap a cap de país.

 

Han passat trenta anys des que es va consolidar aquest règim que ara ha caigut, un règim inequívocament corrupte i ineficaç que només s'aguantava perquè comptava amb el recolzament i la benedicció dels principals paísos europeus i d'Eestats Units. I és que, quan convé, es mira cap a una altra banda, s'aparquen les consignes de democràcia i llibertat, i tots contents!

 

Bé, tots no, perquè el poble egipci, encomanat pels moviments de protesta a Tuníssia, va ignorar partits polítics i estaments oficials, va decidir en un tres i no res que ja n'hi havia prou i es va organitzar per manifestar-se pacíficament. Sí, és cert que hi ha hagut enfrontaments, resposta violenta a provocacions flagrants i alguns incidents reprobables, però ha estat la protesta pacífica però constant, la tenacitat i la unió de milers i milers de persones d'ideologies molt diverses, qui ha fet saltar definitivament Mubàrak i el seu régim.

 

Crec que, més enllà del possible final d'un sistema polític corrupte i dictatorial, ahir vam assistir a la victòria de tot un poble. Egipte ens ha demostrat que, malgrat tot, la unió segueix fent la força!

 

I aquí us deixo una cançó que em sembla un Cant a la Llibertat en tota regla. No l'he trobat en vídeo però espero que la gaudiu igualment!

 

Nou bloc, nova etapa

Benvinguts al Revolt de Mar!

 

Aquest bloc pretén ser una mena de continuació del vell Revolt De Mar, que vaig començar a escriure fa ja una pila d'anys i que va tenir molt poca activitat però que em va fer passar moments molt agradables i, més important encara, em va permetre descobrir i retrobar grans amics.

 

Els qui em coneixeu ja sabreu que l'Spock -alter ego meu... o no- és un personatge de vegades reflexiu, de vegades divertit, o simplement intrascendent, que escriu només quan li ve de gust o quan sent una necessitat imperiosa de compartir una idea o una anècdota. Així doncs, no espereu una producció regular, però sí que procuraré que no passin gaires dies sense fer ni que sigui un petit post. el fet de poder disparar els textos des del programa del correu electrònic facilita molt l'accessibilitat i em permet un bon control del que escric sense haver de demanar ajuda constant a la irrepetible Nur, a qui li agraeixo la paciència que va tenir amb mi quan treballava amb el Bloc.cat, i que no m'engegués a pastar ciberfang en més d'una ocasió.

 

Però, escrigui molt o poc, el que realment m'agradaria és que el Revolt de Mar es convertís en un racó agradable per a tots nosaltres.

 

I per començar, us deixo amb el darrer vídeo d'un dels grups que més m'estan agradant darrerament.

 

BENVINGUTS!